Bangkok

La primera impressió que vam tenir a l'arribar a Bangkok va ser "Mare meva, hem saltat del tercer al primer món de cop!" i és que, tan sols començar, el nou aeroport de la ciutat semblava una nau espacial.

Més tard, contemplàvem amb la boca i els ulls oberts com, dins d'un taxi nou, gran, brillant i sense rascades, i amb el motor que sonava bé i sense haver hagut de regatejar amb el conductor, circulàvem per una autopista de 4 carrils per sentit. Tot era nou, ordenat, rectilini, net... L'autopista i els carrers teníen carrils pintats, senyals, fletxes, semàfors, llum, pannels lluminosos!!! Coses i conceptes que pràcticament havíem oblidat que existien, reapareixien de nou a les nostres vides, com el concepte "cedir el pas", el concepte "no pitar repetidament", el concepte "respectar els passos de peatons"... i molts d'altres.

I no hi havia gent penjada pel carrer sense fer res. I on s'havien amagat les vaques???

M'imaginava que BKK seria una altra cosa. Si no fos perquè la gent parla de forma estranya, aquesta podria ser una ciutat europea. No té res a veure amb el que hem vist fins ara. Hi ha molts més gratacels que a Barcelona i uns centres comercials enormes i ostentosos on els adolescents passen la tarda menjant un donuts espectacularment bons, comprant roba i anant al cinema.

Parlant de cinema, ahir per casualitat, cansats de tan caminar per la ciutat, vam anar a petar a un cine on projectaven una pel.lícula xinesa que es diu Aftershock i que ens va fer plorar de valent a tots dos. Més tard ens vam assabentar que aquest estiu ha estat la peli xinesa més vista a la Xina de tots els temps i que podria ser la candidata per part de la Xina a l'Oscar a la millor peli estrangera.

Després d'haver-nos empassat un parell de bodrio-pelis booliwoodienses, anar al cine ahir va constituir tota una reconciliació amb el cinema.

Portem ja uns dies aquí i he perdut el compte dels budes i els temples que he vist. Dins d'un temple tenen un "buda estirat" (reclinable, que li diu la Gemma) de 45 metres de llarg i 17 d'alt. En un altre tenen un de color esmeralda, petitó, al que li canvien els vestits tres cops l'any, en funció de l'estació; també en tenen un que diuen que és d'or massís, d'uns 3 metres d'alt... i és que el 95% dels thais són budistes.



Però veure temples i monuments no és el que més ens apassiona, així que també fem altres coses. Ahir vam anar ben d'hora a veure el Nontabhuri Market, un mercat enorme on es podia respirar el ritme de la ciutat a primera hora del matí. Seria un mercat comparable a un dels nostres si no fos perquè s'hi poden veure coses ben estranyes, com gripaus ben grossos acabats d'esventrar, amb totes les vísceres a l'aire.



Avui hem anat a primera hora del matí a córrer pel Lumphini Park. Estava ple de thais fent esport, tai chi i coses estranyes. Fins i tot hi havia una mena de banda asajant, tot desfilant amb trompetes, trombons i timbals inclosos. A la tarda, en un altre parc, hi havia una colla de gent assajant balls de saló i un altra fent aerobic a un ritme trepidant, a l'aire lliure i a la vista de tothom. Què ens passa als catalans, que fem l'esport tancats en un gimnàs?



A BKK no hi ha pam quadrat del carrer sense una paradeta de menjar ambulant, on pràcticament pots menjar o beure qualsevol porqueria, des de coses occidentals, com salsitxes o gelats, fins als aliments més repugnants, com els esmentats gripaus a la brasa, a mode de "pinxo", o per què no, prendre una tapa de llagostes o de grills acabats de rostir?



Demà anirem a veure un mercat flotant al matí i a la tarda ja marxem de BKK. Viatjarem tota la nit en tren cap a l'extrem nord del país. La intenció que tenim és no passar massa temps a Tailàndia i entrar en uns dies al nord de Laos, que ens sembla un país més interessant, menys turístic i més econòmic.