Relax, aventureta, bon aliments i... més sacrificis de cabres

Com sabeu, la Gemma i jo vam estar dues setmanes separats, cada un dels dos vivint una experiència diferent, ella cuidant dels seus nens a l'orfenat de Pokhara i jo gaudint de la llibertat de recórrer paratges insòlits entre les muntanyes més altes del món. Per tots dos va ser com un viatge dins del viatge. Però ens trobàvem molt a faltar i el retrobament va ser molt emocionant.

Un cop juntets ens hem dedicat a descansar i cuidar-nos, però sense deixar de fer coses. Pokhara és un lloc potser massa turístic però és ideal per al que necessitàvem. Per començar, jo vaig anar a un barber, que em va tallar el cabell i em va afaitar, ja que amb la pinta que feia em podien confondre amb un Yeti.






Un cop guapo i recuperat, vam anar a Begnas Tal, un llac molt tranquil a uns pocs quilòmetres de Pokhara o vam llogar una barca. Vam (vaig, heheh) estar remant tranquilament i hi vam banyar al centre. El segon dia vam llogar unes bicicletes de muntanya. No vam fer cap gran ruta però ens vam endinsar per una vall que ens va permetre conèixer l'entorn rural de la zona. El tercer dia vam tirar la casa per la finestra i vam fer un vol tàndem en parapent... toma ya! M'ho imaginava més excitant, però volar en parapent és força relaxant! La pena és que els núvols ens tapaven les muntanyes que volíem veure: els Annapurnes, Daulaghiri, Machhapuchhre... Però no tot ha estat adrenalina! També ens hem dedicat a descansar molt, llegir i menjar com porcs! He descobert les amanides de fruites amb quatre boles de gelat a sobre. Mmhhh!





El darrer dia vam tornar a l'orfenat; la Gemma es volia acomiadar dels seus nens. Se la veia tan feliç entre tota aquella canalla! Em pensava que serien un nens més problemàtics i eren uns soletes de criatures, molt espavilats i carinyosos. Després vam fer un sopar amb companyes de la Gemma del'orfenat i alguns amics que vaig fer al trek.

Ara ja som de nou a Kathmandu. Passat demà volem a Bangkok, i mentrestant estem fent el "turista". Aquests dies és el Dashain, la festa més important dels Nepalesos. KTM està molt tranquil perquè famílies senceres han marxat a passar aquests dies de festa als seus llocs d'origen. Quan vam venir des de Pokhara, pel camí vam poder veure autobusos i camions plens de gent, fins i tot al sostre, que marxaven de la capital.

Avui és el dia més important del Dashain, en el que milers i milers d'animals, sobretot cabres, són sacrificats. Després la seva sang és ruixada a sobre dels vehicles, ja siguin automòbils, motos, bicis, camions, tractors o rickshaws, en una mena de benedicció que els protegeix. Tot just estàvem passejant per Bhaktapur, un poble proper a KTM amb un centre històric molt maco i hem començat a presenciar un sacrifici rere l'altre.

Tot Bhaktapur feia olor de xai rostit i pels carrers corria sang barrejada amb aigua, ja que plovia. Per acabar-ho d'adobar, els molt marranots pengen els budells del bitxo al frontal del vehicle. Sorprenentment, estan molt nets!



Ha estat una manera ben estranya de dir adéu a aquest país que em té enamorat amb les seves muntanyes i amb la seva gent, que tot i que a vegades et treuen de polleguera, en el fons són super macos, sempre amb el somriure a punt.

Algún dia tornaré al Nepal...