Pulau Bunaken i les illes properes estan rodejades per esculls d'uns 2 a 5 metres de profunditat. A uns 100 metres de la platja de sobte l'escull cau dels 5 als 40 a 60 metres de profunditat, en un mur impressionant. En aquests murs ens hem passat dos dies bussejant i també hem fet tres immersions.
La primera la vam fer en un indret anomenat Sachiko's, un lloc ideal per veure taurons a primera hora del dia. El nostre guia en va veure un però ni la Gemma ni jo en vam veure cap. De fet, vam quedar impressionats per la forta corrent que hi havia tan bon punt ens vam submergir. Vam començar a viatjar sota el mar a gran velocitat paral.lels al mur i, donat que som submarinistes amb poca experiència, va ser quelcom nou per a nosaltres. De totes maneres, la visibilitat no era tan bona com a les Illes Togean. Tot i així vam gaudir d'una immersió en un lloc i en unes condicions noves per a nosaltres i vam veure multitud de peixos i altres criatures marines.
Immersió a Sachiko's, Pulau Bunaken, Sulawesi (Indonèsia) from Eduard Garcia on Vimeo.
La segona immersió la vam fer de nit. Vam muntar en la barca amb una posta de sol preciosa i plena de color, vam desplaçar-nos al lloc triat per la immersió, Cela-Cela, i vam esperar a que no quedés cap llum al cel per llençar-nos a l'aigua. Era la meva primera immersió nocturna i la vaig trobar fascinant, tot i que al principi estava una mica nerviós. Vam poder veure molts tipus de crancs, un d'ells enorme, molts crustacis amagats en els forats del mur, als quals els brillaven els ulls, una mena de llimacs que no sabem com es diuen en català (en anglès, nudibranchs) de tots els colors...
I la tercera immersió va ser el matí del dia de Reis. El lloc escollit era Turtle City (Ciutat Tortuga). Als 5 minuts de submergir-nos i començar a inspeccionar el mur, a uns 20 metres de profunditat el nostre guia va descobrir una gran tortuga dormint en una relleix del mur. Va ser tan emocionant veure aquell bitxo tan gran i tan maco, amb varis peixos dormint sobre la seva closca! Però això no va ser tot; uns minuts després una altra tortuga sortia del seu amagatall al mur i nedava poc a poc per sobre dels nostres caps cap al blau infinit del mar. I, com sempre, vam gaudir de la mateixa profusió de peixos de colors i altres bitxos.
Tortuga dormint a Turtle City, Pulau Bunaken, Sulawesi (Indonèsia) from Eduard Garcia on Vimeo.
Aquella mateixa tarda, bussejant pel mur (quan dic "bussejant" em refereixo a capbussar-se a pulmó, amb tub i sense bombona d'oxigen) vam veure 6 rajades pigallades i una altra tortuga nedant per sota nostre, a uns 20 metres de profunditat. La vaig intentar seguir però em vaig quedar sense aire, evidentment, molt abans que ella.
Van ser dos dies memorables a Pulau Bunaken, gaudint del mar i augmentant la nostre experiència en immersió i busseig, passant estones descansant, gaudint cada tarda d'una posta de sol inoblidable i menjant grans àpats on mai faltava el peix fresc. En n'hem atipat!
L'única pega, i no és poca cosa, és que no vam poder gaudir gens de la platja. La raó són els quilos i quilos de plàstics, llaunes i deixalles similars que s'acumulen a les platges de Bunaken cada dia quan baixa la marea, procedents de la ciutat de Manado. Ni els indonesis tenen cultura de no llençar escombraries ni el seu govern té els mitjans per recollir-les i tractar-les.
És un gran problema que amenaça el tresor que s'amaga sota les aigües de Pulau Bunaken. O els indonesis se n'adonen que han de protegir els seus tresors o aviat es començaran a trobar tortugues, dofins i taurons mort per la ingestió de plàstics i cap submarinista s'hi voldrà acostar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada