Pulau Banyak

Cada any a Indonèsia moren unes quantes persones per causa dels cocos. I no parlo d'indigestions, de cocos en mal estat o del monstre que es menja els nens petits com jo. M'estic referint a les caigudes de cocos.

Pulau Banyak és un arxipèlag a la costa sud-oest de Sumatra que compta amb unes 40 illes tropicals que no s'aixequen més d'un o dos metres sobre el nivell del mar i que estan farcides de palmeres cocoteres. En els dies que vam passat a l'arxipèlag, de tant en tant sentíem el so sord d'algun que altre coco impactant contra el terra sorrenc.

Però a Pulau Banyak no hi mor gaire gent, per caiguda de coco.

La raó? La gran majoria de les illes estan deshabitades, o hi viu molt poqueta gent. Durant els anys 90 vàries illes comptaven amb bungalows i hi havia força afluència de turistes, però el gran tsunami del dia de Sant Esteve del 2004 i el terratrèmol que hi va haver la primavera de 2005 no van deixar cap bungalow en peu. Ara l'arxipèlag ja està força recuperat però arreu es poden veure encara les cicatrius de la tragèdia: illes mig enfonsades en el mar, esculls de corall desapareguts, cases deshabitades, grans àrees de palmeres mortes...

Afortunadament, poc a poc comencen a haver-hi establiments pels turistes, petits i molt bàsics, i tímidament les illes comencen a ser visitades de nou. Quan vam veure que es tractava d'un lloc remot i molt poc visitat i vam veure les fotos de les illes vam decidir que havíem de visitar-lo.



Vam arribar a Pulau Balai, l'illa més poblada, a bord d'un petit vaixell de càrrega que també fa de transport per passatgers. De seguida vam visitar la petita oficina de Yayasan Pulau Banyak (YPB), una ONG que es dedica a l'estudi i la protecció de les tortugues marines a la propera illa de Pulau Bangkaru.

El dia següent salpàvem de bon matí en una llanxa cap a l'illa. En dos hores hi vam arribar, i l'Arianto i els seus nois ens van venir a rebre a la platja, ajudant-nos a desembarcar emmig de les onades. Pulau Bangkaru és una illa totalment verge, salvatge i protegida per la llei, de manera que tant la via terrestre com la marina floreix pertot arreu.



Vam passar tres dies fantàstic a l'illa. Cada vespre, després de sopar, acompanyàvem als nois a fer la patrulla nocturna, que consistia en recórrer la propera platja de les tortugues prenent dades del nombre, l'espècie, mida, etc. de les tortugues que entraven fins el final de la platja, poc a poc i pesadament, en netejaven un tros, feien un forat ben profund, hi dipositaven la vora del centenar d'ous, tapaven el forat i, exhaustes per l'esforç, tornaven encara més pesadament a l'aigua.

Ens hem enamorat de les tortugues en aquest viatge. Veure un animal tan fort i alhora tan absolutament inofensiu, fer tota aquesta feina, acaba arribant al cor. Per això un dels matins va ser especialment especial: el niu de tortuga Leatherback que hi havia just davant del "quarter general" d'YPB, estava eclosionant.

Vam poder contemplar com la vora de 50 tortuguetes Leatherback feien el seu camí, caòticament, fins l'aigua. Quina escena tan entendridora!



Les patrulles matineres consistien sobretot en recollir les escombraries que arriben diàriament a la platja i recollir dades de les tortugues que havien posat ous després de la patrulla nocturna. En una d'aquestes patrulles vam veure un dels cocodrils que habiten els riuets de l'illa i que desemboquen lliurement al mar. Estava prenent el sol a la sorra i quan ens va veure va córrer a refuguar-se al mar. De què tenia por? El proper cop que em fiqui al mar pensaré que un cocodril em pot mossegar el cul.



També vam veure vàries serps, dracs (d'un metre de llargada aproximadament) i molts crancs. Les tardes eren lliures i les vam passar a les platges, jugant amb les grans onades que hi arribaven (properament intentaré penjar algun video i ho veureu...) o gaudint de la companyia dels nois d'YPB que, cal dir-ho, eren encantadors i es prenien molt seriosament la seva feina (i cuinaven de p*** mare!).



Tampoc va tenir preu el, per ser Sumatra, petit, terratrèmol que vam viure. Recordo que era de nit i seia a la sorra de la platja de les tortugues, esperant a la foscor a que una d'elles acabés de fer el forat per deixar-hi els ous (a les patrulles no estan permeses les llums ni els flaixos). De sobte el terra es va sacsejar com una coctelera, com si fos elàstic, primer tímidament i després de manera força evident. Semblava que estiguéssim asseguts sobre un gran animal a punt d'aixecar-se i posar-se a caminar. Els nois es van quedar callats uns moments i quan tot plegat es va acabar l'Arianto va dir: "No problem". Pel tipus de tremolor, ells ja sabien que no hi havia perill de tsunami.

Després de Bangkaru tocava una altra mena d'illa. Ens vam dirigir a Pulau Tailana, una illa que deu fer 4 hectàrees de superfícia, plana i plena de cocoters, on tan sols hi ha un allotjament molt bàsic consistent en 3 bungalows (una cabana amb un matalàs a terra), un lavabo i una cuina-menjador.



Aquí vam passar 4 dies fantàstics. Havíem llogat un caiac biplaça i cada dia fèiem una excursió a alguna de les illes que rodegen Tailana, totes elles absolutament deshabitades. Navegàvem per aigües poc profundes de color turquesa; desembarcàvem en platges paradisíaques de sorra blanca totes per a nosaltres sols; vèiem animalons des del caiac: un tauró d'escull, una guitar ray (un altre tipus de tauró), una serp de mar ben bé de dos metres...



No vam tenir gaire bon temps a Pulau Banyak. La majoria de dies van ser ennuvolats i cada tarda vèiem aproximar-se una gran tempesta per l'est. Després d'una posta de sol espectacular, queia un gran aiguat amb molts llamps i trons, que assaboríem llegint un llibre o al llit, dins la mosquitera.



Tot i així van ser uns dies inoblidables i encara ara, que som a Pulau Weh, ens en recordem. Les fotos parlen per sí soles, assaboriu-les!

I el proper cop que passeu per sota d'un cocoter, mireu amunt, per si de cas...