dilluns, 14 de febrer del 2011

El dia perfecte a Pulau Weh

El dia perfecte a Pulau Weh comença amb la sortida del sol. Com tots els dies, no? -pensareu-. Però en aquest cas els primers raigs del sol entren directament per la finestra del nostre bungalou i tenyeixen de vermell la mosquitera on estem dormint.



No és temps de fer el ronso. En el dia perfecte a Pulau Weh ens llevem i aprofitem la fresqueta de l'alba per anar a córrer una miqueta. Una miqueta vol dir una miqueta, o potser poquíssim, hauria de dir. Durant aquests sis mesos he anat a córrer tan poc que una rodada de mitja hora em sembla la més dura de les maratons.

Després de córrer suau al voltant del poble d'Iboih, tot contemplant com es desperta la vida del poble i la seva gent, tornem al bungalou i fem estiraments en el nostre porxo que s'alça per sobre del mar, a tan sols uns metres. Normalment no suporto el mal que em fa estirar els isquios però en el dia perfecte a Pulau Weh res fa mal.

Una dutxa freda i ens encaminem al Mama's, on fan uns esmorzars de collons. Un pancake de banana i xocolata em sembla una bona opció. O potser una amanida de fruita tropical? Un suc de papaya o síndria, això segur! Com que hi ha poques taules, les compartim amb l'altra gent que hi ve a esmorzar.



Després, a tan sols unes passes hi ha el centre de submarinisme Rubiah Tirta Divers. Preparem el nostre equip: el BCD, els pesos, el vestit de neoprè, i la resta, i prenem un te mentre esperem a que el vaixell estigui a punt de sortir.

El lloc de la immersió es troba a tan sols uns minuts d'Iboih. Prenem el sol durant el camí i critiquem la resta de bussejadors del vaixell. Ho fem perfectament! I quan arribem al punt de la immersió, acabem de preparar l'equip i ens llancem a l'aigua.

Ens toca un guia molt maco que coneix perfectament el mar i les corrents, i planeja el recorregut tenint en compte totes les variables. Descendim paral.lels a un mur i després naveguem per una pendent on hi ha tot tipus de peixos. Les morenes estan amagades als seus forats i treuen el cap, amb la boca mig oberta, esperant a que algun peixet despistat s'atansi prou com perquè sigui fàcil caçar-lo d'una sola mossegada. També veiem peixos lleó, un banc de jack, alguna tonyina despistada , crustacis, alguns coralls de colors, rajades pigallades, peixos lloro... La llista és interminable.



De sobte, el guia comença a fer un so frenètic colpejant la bombona amb la seva vareta; excitat, els senyala el blau, enllà, i ens fa un gest per mostrar-nos el tipus de peix, i que de seguida tots reconexem: un tauró d'aleta negra, d'uns dos metres de llarg, passa per davant nostre, deixant-nos -quasi- amb la boca oberta.



Un cop dalt del vaixell tothom comenta la seva immersió amb tothom. Tornem a terra, i la Gemma i jo ens submergim en els llibres de peixos per tal d'intentar identificar els que hem vist. Com que és el dia perfecte a Pulau Weh, els identifiquem de seguida, emplenem els nostres log books i tornem al Mama's, on les simpàtiques cuineres ens faran un chapati amb guacamole; o potser un plat de pasta amb gambes?



No hi ha gaire temps. El vaixell ens espera per a fer una segona immersió a primera hora de la tarda. Aquest cop ens espera bussejar entre núvols de peixos de tots els colors. Aquí i allà hi ha anèmones amb peixets tímids que ens miren porucs. M'agradaria poder-los dir "Tontos, que no us faré res! Només us vull mirar una miqueta!" Ells s'amaguen entre els tentacles de l'anèmona i tornem a treure el nas per veure si he marxat. Ara un pop s'amaga a un forat en veure'ns... Nosaltres al.lucinem amb qualsevol cosa que es mou, però el guia ens ensenya coses rares com nudibranchs quasi invisibles o petits crustacis.



Com que és el dia perfecte a Pulau Weh, no hi ha canvis bruscs de corrent i no hem d'acabar aferrats a la roca perquè la corrent se'ns endugui cap al blau... I quan estem a punt de sortir a la superfície, una tortuga apareix de no-sé-on i neda cap a la superfície, aliena a la nostar presència, per agafar una glopada d'aire i tornar als seus afers, mar enllà.



Un cop a terra ferma, anem al nostre bungalou a dutxar-nos, i passem la resta de la tarda passejant, o llegint o escrivint al balconet de la nostra llar.

El dia ha estat dur, així que quan cau el sol tornem al Mama's. Aquest cop caurà, sense cap dubte, un Chicken Kebab, és a dir, pollastre fregit sobre pa estil pita, sobre una amanida i sota una muntanya de patates fregides, i tot això, mida XL. Després de tants dies de menjar arròs fregit i noodles amb tones de xilis, és a dir, menjar extra-picant, no sabeu com s'agraeix poder menjar una cosa tan simple però tan fantàstica com un pollastre amb patates.

I, per què no? Avui és el dia pefecte a Pulau Weh i, tot i que a Aceh està prohibit l'alcohol, ens fotrem una birreta Bintang!

El dia perfecte a Pulau Weh finalitza on ha començat, dins la mosquitera, protegits de les bèsties xucladores de sang, dormint plàcidament amb la pau que dóna tenir la meva tortugueta al meu costat. Els dos tanquem els ulls i a l'instant veiem milers de peixos en la foscor.

...

Com tothom sap, no hi ha res perfecte en aquest món i Pulau Weh no n'és l'excepció. Hi ha mosquits que sense previ avís s'acosten i et deixen una bateria de picades a la pell. La meva tortugueta es posa malalta i la meïtat dels dies no pot venir a fer immersions. Algun dels guies és poc professional i ens porta a lluitar contra corrents que ens fan acabar tot l'aire de les bombones massa aviat; o potser descendim a 35 metres de profunditat per adonar-nos que estem al mig del no res! Els nostres veïns criden dins del seu bungalow com si es trobessin l'un a cent metres de l'altre, quan la distància que els separa és un pam. I en el nostre s'ha acabat l'aigua corrent i no ens podem dutxar.

I, ah! fer estiraments em costa horrors i em produeix gran dolor, com la resta de dies.