Agafant-li el "truquillo" a la India

Abans de res, disculpeu la manca d'accents i similars; els teclats indis son ben diferents als catalans.

Doncs si, despres d'una entrada a l'India "per la porta gran", ja li anem agafant el gustet. Des del darrer dia que vaig escriure han passat tantes coses que no sabria per on comensar.

Delhi va ser durillo. No portavem guia i ens van intentar timar varies vegades amb el tema bitllets d'autobus, tren, etc. Finalment, ens vam adonar de com anava el tema i ara ja ens sabem treure els "listillos" de sobre molt rapidament. Els indis tenen molt de morro, sense malicia, pero tenen molt de morro, i tu n'has de tenir mes, simplement, i tambe sense malicia. Per exemple, a les cues per comprar bitllets, sempre hi ha dos o tres que s'intenten colar (i ojo, ningu diu res!). T'has de mostrar molt ferm en fer que vagin al final de la cua com tothom perque si no, passen de tu.

Delhi es un caos inimaginable, en tots els sentits. Calor asfixiant (35 graus amb una humitat vora la saturacio). Tot el dia vas xop de la teva suor. El carrer es un batibull caotic de persones, motos, rickshaws, autorickshaws, cotxes, busos, carros tirats per persones, carros tirats per vaques, gossos... I hi ha merda pertot arreu, i olors, tant a menjar, especies o encens, com a merda, tambe molt intenses i pertot arreu.

Vam estar dos dies a Delhi, i finalment vam marxar a Agra. Alla hem vist el Taj Mahal (molt maco, pero me l'imaginava mes gran) i Fatehpur Sikri, un poble on anavem a veure monuments i on al final vam passar mes temps caminant entre l'ambient del mercat.

I es que jo no soc molt amic d'anar a "veure monuments", i la Gemma tampoc. Pero es que, a mes a mes, el que realment val la pena de la India es la gent. Estan tots bojos de viure com viuen, pero veure-ho no deixa de ser un espectacle, tot i que tambe es veu molta molta miseria. Veure nens molt petits que recullen la bruticia dels altres i que no tenen res de res es quelcom que no pot deixar indiferent a ningu.

Avui som a Shimla, als primers contraforts de l'Himalaia. El monzo aqui pega prou fort (ha estat tot el mati plovent). Hi hem arribat en un tren nocturn des de Delhi. Viatjar en tren a la India tambe es tota una experiencia. Les 4 hores que vam passar a l'estacio d'Old Delhi esperant el tren tambe ho vam ser. Ens van permetre veure mil i una escenes. Per exemple, hi ha molta gent que dorm a l'estacio. Posa una mena de tela al terra, i alla sobre s'hi posen. Hi havia una andana plena de gent dormint aixi.

Aquest mati ens ha despertat un venedor ambulant d'aquells que entren a les parades del tren a vendre de tot. Ha entrat al vago cridant a tot drap "Kalka! Kalka!" Era la nostra estacio!!! Mai s'han fet 4 motxilles tan rapid! Hem saltat del tren encara adormits amb les lleganyes enganxades als ulls.

Despres hem agafat un altre mini-tren que, amb un recorregut de muntanya molt maco que inclou 103 tunels, arriba a Shimla. Ara agafarem un autobus nocturn que ens portara a Manali, i alla ens estarem un temps fent excursions, i segons com veiem el temps dcidirem una cosa o una altra.

Sembla que aquest any el monzo esta apretant fort, i potser no podrem fer el que haviem previst. A la zona del Ladakh segur que no anirem perque esta destrossada. Ens hi acostarem perque alla el monzo pica menys fort, pero NO hi anirem. Aixi que mames, podeu dormir tranquiles, les inundacions han sigut localitzades.