Ja sóc submarinista!!!

Els darrers cinc dies aquí a Sihanouk Ville els hem aprofitat per fer un parell de cursos de submarinisme. Jo m'he tret el PADI Open Water Diver, amb el que puc fer immersions fins a 18 metres de profunditat, i la Gemma, que ja tenia una mica d'experiència en submarinisme, s'ha tret el PADI Rescue Diver, per tant si algún dia em passa alguna cosa en alguna immersió, no podré estar en millors mans...

Treure'ns el curs no ha estat tan fàcil, eh! Primer vam estar tres dies a Sihanouk Ville empollant-nos cadascú el seu llibre (per sort ho combinàvem amb escapadetes a les platges d'aquí, on seguíem esudiant) i fent les pràctiques a piscina. Un cop superades les proves a la piscina i l'examen, vam anar dos dies en vaixell al sud-oest de l'illa de Koh Rung Samloem, on vam fer les 4 immersions en aigües obertes.

Abans de la primera d'elles estava una mica nerviós. A més, tot just el dia anterior se m'havia format un gran tap de cera a l'aurella esquerra, que em va deixar completament sord, i no sabia si em faria mal a les immersions (ni si podria equalitzar). Però tot va anar rebé, i baixant lentament i equalitzant sovint no vaig tenir cap problema.

En les diferents immersions també vam haver de demostrar que sabíem fer tot allò que havíem après a la piscina: treure'ns, posar-nos i buidar d'aigua les ulleres, perdre el regulador (per on es respira) i recuperar-lo, compartir aire amb el company, fer una ascensió controlada d'emergència, seguir un rumb amb la brúixola (sí, orientació sota l'aigua!)... i molts altres exercicis. Vaig tenir la sort que em va tocar un company d'immersions que anava "suelto". Anàvem tots dos sempre amb l'instructor, fèiem els exercicis i de seguida ja ens podíem dedicar a gaudir de la immersió tot explorant el fons. Llàstima que el cabrón s'endrapava literalment el seu aire i havíem d'ascendir a la superfície quan a mi encara me'n quedava la meitat!!

La pena va ser que feia vent, hi havia corrents i molt poca visibilitat, i per tant vam veure poca cosa. Havia imaginat una altra cosa del mar cambodjà. Per altra banda, aprendre en aigües amb poca visibilitat no està malament. No sempre ens trobarem aigües en les millors condicions i, per exemple, està bé saber-se orientar amb mala visibilitat i corrents.

Per la seva banda, la Gemma va haver de fer els seus exercicis de rescat. En un d'ells em vaig oferir de voluntari com a "víctima". Vam baixar fins al fons i allà jo havia de fer que estava inconscient. La Gemma m'havia de dur fins a la superfície i d'allà fins al vaixell, mentre em feia el boca a boca. A la segona ho va fer perfecte. Quina crack!

L'experiència de la vida al vaixell va ser una canya. Entre immersió i immersió teníem temps per descansar, banyar-nos o bussejar (amb tub). Esmorzàvem, dinàvem i sopàvem al vaixell, i vam dormir a la coberta. Va ser un bivac fantàstic amb la remor del mar i el vent com a rerafons.

M'ha agradat això del submarinisme. Llàstima que sigui tan car! És molt diferent a bussejar. Bussejar és molt físic, però en el submarinisme t'has de relaxar i controlar moltes altres coses. Estar sota l'aigua és com estar a un altre món, quasi com estar a l'espai, amb tot un món de coses per explorar...

A més, coses que he après al curs també em serveixen per bussejar amb tub. Hiperventilant i equalitzant correctament, ara ja puc arribar als 7 metres de profunditat amb facilitat, i estic segur que puc arribar als 10 amb més pràctica.

Més endavant, al sud de Tailàndia o a Indonèsia, esperem que ens arribin els diners per fer més immersions i qui sap si algun altre curs...

(Per cert, no tinc fotos perquè tinc un virus a la tarjeta de memòria que me l'ha inutilitzat, espero que temporalment.)