Ja ho deia jo que els indonesis serien més macos que els seus companys llunyans de KL! Són gent molt propera i riallera; curiosos i alhora tímids. De moment, tan sols els hem trobat un defecte: fumen molt, alguns fins i tot dins de l'autobús! Després de Laos, Cambodja i Tailàndia, venir aquí ha suposat un canvi. Aquest país, o almenys Sulawesi, la illa on estem ara, és més pobre. També són més marranots i hi ha més soroll que al Siam.
Ahir, després de 10 hores horripilants tancats a un autobús, vam arribar a Tana Toraja, una regió muntanyosa on demà començarem un trekking de 3 dies. La nit de Nadal esperem estar a un poble on no hi ha cap allotjament, així que esperem que ens aculli alguna família. En aquesta zona la majoria de la població és cristiana i per tant celebren el Nadal. Pot ser una manera molt diferent de passar les festes. Si sobrevivim ja ho explicaré al proper capítol.
Per escalfar motors, avui hem anar a un funeral Toraja. Els Toraja viuen al voltant de la mort, i celebren uns funerals que duren dies i on assisteixen centenars de convidats. Durant la cerimònia es sacrifiquen molts animals. La família es passa tota la vida estalviant per poder-se costejar aquestes cerimònies.
Per tal que us feu una idea, us diré que aquest matí hem vist el sacrifici, en directe i als nostres nassos, de 10 búfals enormes. No penjaré cap foto en aquest post perquè són extremadament desagradables. El patiment dels animals ens ha fet tremolar a la Gemma i a mi però també ha estat interessant veure la manera especial en que els Toraja viuen els sacrificis.
Així que tan sols penjo un parell de fotos inofensives de la zona. Qui vulgui sang i fetge que esperi uns dies a que pengi el nou àlbum de fotos.
Que tingueu un Bon Nadal macos i maques!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada