Adéu, Índia! Hola, Nepal!

Ja som al Nepal!

Fa dos dies vam arribar a la capital mundial del muntanyisme i el trekking. Aquí tot gira a l'entorn de l'Everest, i al Thamel (el barri turístic de Katmandú) hi ha un gran ambient. Es nota que la temporada de trekkings està a punt de començar.

Durant aquests dos dies hem estat organitzant una mica el mes que passarem en aquest fantàstic país. Començarem el nostre periple demà mateix. La primera etapa ens portarà al Bardia National Park, un paradís a la jungla encara poc explotat on, si tens molta molta sort, pots veure algun tigre o rinoceront. Tot i que és molt difícil que això passi, hi ha molts altres bitxos per veure i l'entorn és magnífic. Després anirem a més llocs, però ara no és moment d'explicar-ho.

Enrere queda l'Índia. Curiós país on es pot barrejar el millor i el pitjor. Jo el qualificaria de país surrealista, on poden passar coses com que cada minut algú se t'acosti i et pregunti "which country?" (quin país?) sense més preàmbul, i en rebre la resposta, la conversa s'acabi aquí ja que molts no saben què més dir en anglès... O que hagis d'anar pel carrer esquivant les diarrees de vaca mentre una forta olor a espècies t'arriba per una altra banda... O que a un riu estinguin banyant un mort just abans de cremar-lo, mentre una vaca caga a la riba, mentre algú llença les escombraries al riu, mentre uns nens es banyen a uns quants metres de l'escena anterior... Quin país! Viatjar per l'Índia pot ser una mica dur. Han estat 5 setmanes sota una calor i una xafogor sufocants i estem contents d'haver entrat al Nepal, un país amb una cultura molt semblant però una mica més modern, net i civilitzat.

La darrera etapa a l'Hindustan ha estat a Varanasi. Personalment és el lloc que més m'ha agradat (a part de l'Himàlaia, òbviament!). Es percep ràpidament el caire místic de la ciutat. Centenars de devots hindús s'acosten a les aigües del Ganges per purificar-se i netejar els seus pecats en el riu més sagrat de l'Índia que a la vegada, paradoxalment, està altíssimament contaminat.



Els colors de les escenes amb la gent banyant-se als ghats mentre surt el sol poden ser espectaculars però fa esgarrifar el veure com la gent es beu unes aigües absolutament plenes de merda o com s'hi banyen els nens.



Els carrerons de darrera dels ghats són una meravella per passejar i perdre-s'hi i m'hagués quedat hores parat a Dasaswameth Ghat, fent fotos a la fruita del mercat, als conductors de rickshaw o a les vaques... o a qualsevol escena quotidiana que pugui passar.



El viatge de Varanasi a Katmandú no va ser fàcil. 24 hores combinant tren, autorickshaw, furgoneta i taxi. Vam sortir de Varanasi el dia 11 al vespre. Vam passar la nit en un tren que ens portava a Nautanwa, quasi a la frontera. Durant la nit el monzó va fer de les seves i vàries tempestes van descarregar sobre el tren. Anàvem en classe FC (un compartiment amb lliteres per dues persones només) però per molt bona classe que fos, això no va evitar que es formessin goteres al sostre i que a mitja nit hagués d'anar canviant de postura i lloc per esquivar les gotetes fredes que anaven caient sobre el meu llençolet de seda. Camí de Sunaili, a la frontera, l'autorickshaw on anàvam es va esconyar, i la darrera etapa (després de la paperassa per obtenir els visats i dinar una truita a cuitacorrents) va consistir en 8 hores enxovats en una furgoneta, per acabar als afores de Katmandú, en plena nit, discutint amb els taxistes un preu prou raonable per portar-nos a l'hotel, al barri del Thamel. Sort que ja tenim el cul pelat de regatejar i ens les sabem totes. Amb mi no poden!

M'encanta Katmandú! Hi ha birra "Everest"!