Curs de cuina tibetana a Dharamsala

Ahir vam arribar a Dharamsala en autobús. Viatjar en autobús per la Índia pot arribar a ser molt dur. Per fer poc més de 250 quilòmetres ens hi vam estar 10 hores. Les carreteres de muntanya estan en un pèssim estat. El monsó causa constantement desprendiments que bloquegen parcial o totalment la carretera, i en molts trams hi ha llargues cues per tal de superar aquests trams, ja que només hi cap un vehicle a la vegada.

La pols que entra constantment per les finestres, la conducció temerària, el pèssim estat dels vehicles i les carreteres, la contaminació i el poc espai que a vegades hi ha a dins del bus, ho acaben d'adobar.

Però també pot ser una experiència molt enriquidora: el contacte amb altres viatgers, el paisatge realment espectacular, veure uns micos que s'acosten els vehicles en busca de menjar allà on hi ha retencions, una vaca al bell mig de la carretera ajaguda tranquilament, i moltres altres situacions inversemblants que es poden arribar a donar.

Com molts sabreu, Dharamsala és on hi ha la residència del Dalai Lama, i de fet hi ha una gran comunitat tibetana formada per refugiats que s'han exiliat del Tibet, ocupat per la Xina des del 1949. De fet també hi ha el govern tibetà en l'exili. Al voltant de tot això s'ha format un poble ben gran i molt turístic on tot gira a l'entorn del Tibet. Aquest poble es diu McLeod Ganj.

Aquí vam arribar ahir al vespre. Aquest matí hem estat voltant per tot el complex de temples budistes i la residència del Dalai Lama i, la veritat, ens ha decepcionat una mica. Despré d'haver estat a Lhasa (capital del Tibet) el 2005, tot això m'ha semblat com... petit.

Com que hem vist, doncs, que hi ha poc per veure, ens hem aventurat en un curs de cuina tibetana. Però no us penseu que quan arribem a casa estarem convidant-vos a tots i totes a sopar cada dia, eh!

Avui hem après a fer "momos". Són una mena d'empanadilles farcides de qualsevol cosa: verdures, carn, fruita, dolços... que es cuinen al vapor (també es poden fregir). Hem après a fer la massa, el farciment, i tancar-los de formes diferents. Els propers dos dies aprendrem a fer altres plats, sopes i pans tibetans.

El cuiner que ens ha ensenyat, en Sangye Tashe, ens ha explicat, mentre es cuinaven els momos, la seva aventura quan, l'any 1997, va escapar-se del Tibet, amb només 22 anys i només acompanyat per un amic de 19.

Van haver de creuar el Cho La (crec que es diu), un coll de 6400 metres d'alçada al costat de l'Everest, en ple mes de gener, ja que és l'època en que els soldats xinesos tenen menys efectius vigilant les fronteres.

Ens ha explicat les penúries que van passar amagant-se dels soldats xinesos, passant el fred més inimaginable les dues nits sobre glaceres, la gana i la set, la por... fins que no van arribar a l'oficina tibetana a Katmandú (Nepal).

FREE TIBET!!!