Però això no és com anar a un restaurant, que pagues i et porten el menjar. Veure aquest bitxos no és fàcil, i bàsicament és una qüestió de sort (a més de portar un bon guia) que en puguis veure algun. Nosaltres no en vam tenir de sort, i només vam veure cocodrils, mones de diferents tipus i una mena de cèrvols molt macos.
Fer un "safari" en aquest parc no es tracta d'agafar un 4x4 i començar a voltar per la selva. Es fa caminant, i això és el que li dona un caire més excitant i vertader. Es tracta d'endinsar-se en la selva seguint els corriols (que els mateixos animals utilitzen) amb l'única ajuda del teu guia i un llarg bastó de bambú que pot eventualment servir per defensar el grup si et trobes cara a cara amb algun bitxo perillós.
Tot i que és molt difícil que passi, perquè els animals en general s'amaguen i fugen de l'home, pot succeir, i en aquest cas hi ha una mena de "codi d'actuació" depenent de quin animal et planti cara. Si és el rinoceront, cal pujar a l'arbre més proper, o córrer en zig-zag; si es tracta del Tigre, mai s'ha de córrer o pujar a cap arbre: t'has d'enretirar poc a poc mentre li aguantes la mirada a l'animaló; si és un elefant... corre!!!
Confesso que m'hagués encantat trobar-me en una d'aquestes situacions (tot i que m'hauria cagat als calçotets) però res d'això va passar. El més excitant que va passar va ser seguir les petjades d'un tigre i esperar-lo per allà on el guia creia que passaria; o quan el guia va olorar orina fresca de lleopard (no és conya, semblava Aragorn al Senyor dels Anells seguint els rastres!) i també vam seguir les seves petjades; o quan vam sentir, al mig de la selva, crits d'alerta que fan els hervíbors quan detecten la presència del Tigre.
Després de dos esgotadors safaris caminant, el tercer dia vam deixar que aquesta feina la fes un elefant, i ens vam endinsar en la jungla muntats en aquest enooorme animal. L'elefant és un bitxo molt curiós... La seva mida immensa i el seu aspecte primitiu; la seva mirada inquisidora i el seu moviment lent però fort; les coses que fa... Es nota que es tracta d'un animal intel·ligent.
Va ser molt divertit perquè rere del nostre elefant va venir tota l'estona el seu fillet petit, i no parava de fer "elefantades" (monades estil elefant): trencava branques, herbes i tot el que se li posés al davant, provant la seva força; es fotia pertot arreu; corria i nedava pel riu; feia caca i pipí; emetia sons...
Vam marxar de Bardia sense haver acomplert el desig de veure cara a cara cap bitxo dels grossos però amb la sensació d'haver estat en un lloc especial fent quelcom especial.
Ah! Se m'oblidava d'anomenar uns animalons que sí vam veure sovint: les sangoneres! Algunes d'elles es van delectar amb la nostra sang! De l'herba salten al peu o a la cama, i van progressant amunt fins que troben un lloc apetitós on xuclar. Ens van arribar a la panxa!
1 comentari:
Que guapo!!
Publica un comentari a l'entrada