Els menjadors del Temple Daurat d'Amritsar

Amritsar és el centre espiritual de la comunitat Sikh de la Índia. Milions de persones hi pelegrinen cada any, particularment al Golden Temple (Temple Daurat) que diuen que està fet amb 750 kg d'or.

Cap allà que hi anem la Gemma i jo. A l'entrada ens fan treure les sabates i els mitjons (collons, portava els peus nets de l'hotel i ara se m'enguarraran de debò; espero no pillar fongs!) i ens els hem de netejar en una espècie de bassalet on corre l'aigua.

A l'entrada ens adonem de l'espiritualitat del lloc. La majoria de gent que visita el temple són autèntics devots sikh que van donant petons al terra, fent oracions, etc. El temple està situat en el centre d'un llac enorme artificial, i molta gent s'hi banya, fent pregàries. Amb la calor que cau, ens vindria de gust, però ves a saber el que pots pillar si t'hi suques.

Hi ha una cua interminable per veure el temple per dins, així que ho deixem per a la nit, i decidim "anar a dinar". I és que els temples sikh tenen la peculiaritat que ofereixen dinar i allotjament gratuït a tots els visitants. Totes les persones, siguin laiques o de qualsevol religió, hi són benvingudes. Aquesta religió també es caracteritza per no reconèixer el sistema de castes i proclama la igualdat entre tothom. Tot un exemple a seguir!

Ens dirigim als menjadors, que estan situats en un altre edifici. Com que no tenim ni idea de com funciona el tema, fem el que es fa en aquests casos: fer el que fa tothom. A les escales de l'entrada hi ha una colla de senyors que reparteixen unes safates d'alumini amb compartiments, coberts i un got. Tot està força net (tenint en compte el país on som). Seguim la gentada al pis de dalt, on hi ha més gent esperant a una mena de balconada.

De seguida s'obren unes portes i entrem a l'interior d'una gran sala. La gent, corrent, s'asseu al terra perfectament ubicada en fileres, amb els peus creuats. Una mica més i ens quedem sense lloc! Apareixen més senyors amb safates i galletes que reparteixen aigua, chapati (uns pans plans), daal (llenties), unes verduretes amb curry i arròs amb llet de coco de postres. Tot està prou bo!

Davant tenim un nen i una nena molt macos que es nota que hi deuen venir sovint, ja que de sota la roba treuen unes espècies per condimentar el plat (mare meva, si ja pica un munt!).

Ens ho mengem tot i, quasi els darrers, sortim per la porta. Increïble, en 10 minuts hem menjat en aquesta sala unes mil persones, i de seguida hi entraran unes altres tantes!!! Al pis de sota entreguem les safates i la Gemma encara té l'oportunitat de beure un chai (te amb llet, la beguda més popular de la Índia).

I tot això gràcies a la feina dessinteressada de milers de voluntaris que netegen el terra, fan te, cuinen, netegen plats i gots, pelen alls i patates, reparteixen el menjar, recullen... Podem veure la feina de tots ells, des de nens fins a avis, tots units. Fins i tot nosaltres som convidats a participar.

No sé... em poso a comparar amb l'església catòlica i no hi trobo pas massa coses en comú...

Al final també veiem la màquina de fer chapati, una maquinària en línia dins d'una sala que produeix aquests pans en sèrie. Calen uns cent mil pans per alimentar totes les boques que passen a diari pel menjador.

Marxem del Temple Daurat pensant en l'hospitalitat que hem rebut i amb els peus ben bruts...